Primers auxilis -> Picada de medusa

El mecanoscrit del segon origen

Dades :

· Títol : El mecanoscrit del segon origen

· Autor : Manuel de Pedrolo

· Editorial: El cangur 23

· Any d’edició : Primera edició 1976 Barcelona

· Gènere: novel·la de ciència ficció i aventurera

· Sinopsi:

L'Alba i en Dídac són un dels pocs supervivents que queden a la terra a causa d'un atac que s'ha produït per extraterrestres. Ells son molt bons amics i es recolzen amb tot.
Tots dos decideixen allotjar-se en una casa de pagès a causa de les males condicions del poble.
Ells poden sobreviure gràcies a les llaunes de converses d'una botiga del poble i després recollint tots els materials que encara podien utilitzar com per exemple un tractor, una barca, el Jeep. Tots ells reparats per en Daniel que tenia nocions de mecànica.
L'Alba també va fer un paper important en la seva supervivència gràcies als llibres de medicina.
Ells decideixen viatjar per trobar supervivents, els van trobar però tots estaven molt necessitats o malament del cao i quasi els costa la vida.
Quan arriben al poble tenen al fill però en Daniel es mor perquè va baixar al poble i se li va d'arrumbar una casa.

L'Alba per preservar la seva espècie va decidir provar amb els seu fill quan fos més gran.

Perquè he triat aquest llibre?

He triat aquest llibre perquè me'l va recomanar la meva germana, ja que ella se'l va llegir i li va agradar.
També em va cridar l'atenció la portada i la sinopsi del llibre.

Valoració personal:

Aquest llibre m'ha agradat molt ja que té de tot una mica; aventura, amor, amistat, valentia, supervivència,... També m'ha fet reflexionar, ja que en el llibre hi va haver un invasió extraterrestre que va acabar amb tothom i només unes quantes persones es van salvar, i aquestes tenen que sobreviure i passar tots els obstacles que troben per el seu camí, fins reproduir-se de nou per formar per segona vegada la humanitat.
Es una història molt bonica amb un vocabulari molt arcaic, que espero que molta més gent el llegeixi.

Recomanació:

"El mecanoscrit del segon origen" se'l recomanaria a les persones que els hi interessin les novel·les de ciència ficció i de supervivència, entre altres.

Ruta medieval

El dia 1 de Febrer vam anar a Barcelona amb l’objectiu de conèixer millor la seva història i cultura. Vam anar tot segon, a la classe A es van acoblar alguns alumnes de la classe D, ja que així aniríem més ràpid i tindríem temps de fer tot el que estava planejat.

Quan vam sortir vam anar fins al metro i vam agafar la L2, la lila. Vam esperar fins a arribar al passeig de Gràcia. Quan estàvem al metro alguns companys feien tonteries i vaig sentir vergonya aliena.

A continuació, quan vam pujar del metro, ens vam parar, ja que la professora ens explicava una mica l’historia del carrer on paràvem. Ens deia que era un dels carrer més importants de Barcelona.

Seguidament vam anar caminant pels carrers i fent una mica de turisme. Aleshores vam arribar a una plaça, en concret, la Plaça Catalunya, era molt bonica i cridanera, on hi havia molts coloms per tot arreu, quan la professora i tutora meva ens va dir que ja podíem esmorzar. Mentre esmorzàvem, els nois es dedicaven a espantar els ocells que hi havia pel terra, aleshores volaven sobre els nostres caps espantats per si es cagaven damunt nostre. Quan vam acabar, la tutora ens va presentar la seva filla Mariona, que és una aficionada de la història i ens vam posar a fer-nos fotos a nosaltres i a tots els monuments que hi havia al voltant.

Després ens vam dirigir a una de les catedrals, la catedral de Sant Jaume, era molt bonica i extensa, però feia cosa estar en un lloc on no hi havia casi gens de llum. A continuació vam seguir amb el nostre camíi vam veure unes precioses oques blanques a l’aigua, i ens vam quedar a veure-les una mica i fer-les fotos, però la tutora ens va dir que no ens donaria temps de veure-ho tot i faríem tard a l’hora d’entrar al museu.

Per cert també vam veure unes quantes fonts d’aigua molt fredes plenes de diners, ja que la gent tira diners per demanar desitjos. Alguns companys intentaven agafar diners de les fonts, però no podien.

Tot seguit, abans d’arribar al museu, la meva tutora Dolors Sabater es va caure, i tots vam començar a riure, era un moment de felicitat i pena.

Més tard abans d’arribar al museu, vam veure la muralla que envoltava Barcelona i l’art gòtic català, ens va agradar molt. Aleshores vam arribar al museu d’història de Barcelona i ens vam esperar per entrar. Quan ens van donar permís per entrar-hi ens vam trobar amb la nostra monitora Núria, era molt simpàtica, però s’enrotllava molt. La Núria ens va explicar a partir d’una maqueta, tota la història de Barcelona, quan va néixer, quan va ser la capital de Catalunya, els palaus i reis importants que hi ha haver, els noms que va tenir, les escultures, l’arquitectura, els carrers més importants que hi va haver, entre altres coses.

Al cap d’una estona, vam pujar a la part de dalt del museu, ja que abans era el palau d’un gran rei. El rei d’aquell palau tan gran era obès, i van haver de fer alguns canvis perquè els rei pogués viure bé. Dins, el palau era molt extens i poc decorat, però hi ha havia un gran dibuix fet en un tros de paret impressionant, era fet d’or. Hi havia dibuixat en Jesús, la Verge María, l’arc àngel Gabriel, el personatge de la gran llegenda catalana; Sant Jordi, el rei, la reina,... ERA MOLT BONIC!

Llavors, al sortir, vam anar a la gran Rambla on abans hi havia una riera, era molt gran.

Tot seguit vam anar passejant pels carrer i vam veure el carrer més estret de Barcelona. Estava tancat. Després vam veure una botiga on donaven de prova uns batuts de plàtan , taronja, pruna, poma,... Jo vaig provar el de prunes i estava per llepar-se els dits!
Vam seguir la nostra ruta, però vam haver d’entrar en un museu perquè necessitàvem anar al lavabo a fer les nostres necessitats.

Finalment, quan vam veure uns quants monuments i carrers importants va arribar l’hora d’anar-nos. Vam arribar a la L2 i vam agafar dos metros. Vaig arribar cansada a casa a les 14:35 h de la tarda.

Va ser una excursió on ens va passar de tot però tot i així divertida i a més hem après moltes coses!

El racó preferit del meu cos

Jo sóc molt privilegiada per tenir aquestes mans, ja que sé que, malauradament, alguns no en tenen.

Les meves mans són molt petites i una mica més primes que les dels altres companys, i això em fa ràbia, però gràcies a aquesta característica sóc més àgil amb les mans quan escric a mà o a ordinador, quan dibuixo,... També, les ungles de les meves mans són petites, ja que me les mossego, fins i tot a vegades quan vaig a pelar una fruita amb pell dura, per exemple la mandarina o taronja, demano que em treguin una part per poder jo seguir-la.

Una de les coses per les que m’agrada tenir aquestes mans és que puc endevinar les textures, de més suaus a més aspre, puc anotar-me notes o paraules que sortiran quan em toca un examen...

Com havia dit, tenir mans és de privilegiats, ja que la gent que no pot parlar pot fer servir el llenguatge amb signes o els que estan cecs poden fer servir el llenguatge “Braille”... Nosaltres els que tenim mans no li donem importància, ja que em nascut amb elles, però si algun dia ens quedéssim sense, aleshores sabríem el que val, com aquella frase “Ningú sap el que té fins que ho perd”.

Les meves mans són diferents a les altres, ja que no em poso anells, no me les pinto, ni em faig la manicura, no em poso polseres,... són normals i a la vegada originals. Les qualitats semblants que tenen les meves mans amb les dels demés són que tremolen quan estic nerviosa, i a vegades me les mossego, quan tinc fred se’m congelen i es dormen, són àgils al jugar a un pols xinès o guerra de dits,...

En resum, estic molt contenta de tenir aquestes precioses i gracioses mans!

EL MEU NOM

"Mariam"

El meu nom és Mariam i m’agrada molt, crec que es correspon amb el meu caràcter i la meva manera de ser, divertir-me, treballar,... Hi ha gent que diu que es rar, i n'hi ha d'altre que diu que és molt bonic.

Mariam és un nom d'origen àrab que significa estrella de mar. Els seus variants són Míriam i Marian. Aquest nom té molta història.

Dono les grácies a déu de tenir aquest nom, ja que me'l va posar el meu pare. És una història molt llarga; primer els meus pares no tenien ni idea de quin nom em posarien, però quan la meva mare estava a l’hospital, després de parir-me, li van preguntar al meu pare quin nom em posarien i se li va acudir Mariam i me’l va posar. A part d’aquest nom em volien posar el de Sara.

Jo em sento molt bé amb aquest nom, però els meus amics i alguns familiars em diuen Marí, és més curt i també m’encanta, però la majoria de professors em criden pel nom de Marien, un nom molt bonic, però em fa ràbia que em cridin a través d’aquest nom. Crec que els meus companys, d’alguna manera, també els fa ràbia, perquè cada dos per tres corregeixen als professors.

Quan estic amb els meus amics, ens posem malnoms, cada amic té un malnom amb mi i viceversa, per exemple; jo amb la meva millor amiga el tenim com M.A, que són les inicials de millor amiga, o amb la Mireya el tinc con BeffÁ, amb la Judith com Crazy,...

Ens divertim molt amb aquests malnoms.

10 moment de felicitats

1. Quedar amb els amics a fer un tom; un moment en que em desconnecto de tot i només tinc ganes de divertir-me a mi i als meus amics.

2. Una trucada dels meus amics o un familiar estimat dient-me que vindrà a casa meva; una sensació agradable que m’alegra el dia.

3. Jugar a futbol i que els amics m’animin quan tregui la pilota a un company; em fa sentir important al joc.

4. Quan em diuen que has tret una nota alta en un examen, aleshores penso el que em diran o em regalaran els pares; el somriure se’m dibuixa a la cara.

5. El meu amic o amiga me’n ten i té la mateixa opinió que jo; no sóc l’únic.

6. Quan la meva mare fa algunes galetes i les deixa a la cuina, mentre que vaig per amagat per agafar unes quantes i emportar-me-les; tinc la sort de ser el primer de tastar tan bona recepta.

7. Que no vingui o que falti un professor a l’hora de classe: em sento alliberat i sense estrés.

8. El meu pare o mare porten alguna fruita que només surt en una temporada de l’any: que bé ja tinc una excusa per estar content.

9. Quan tinc la raó i els demés me la donen; no sóc l’únic que pensa diferent.

10.Un company a dit una paraula o frase malament: un moment de riure que ningú me’l pot treure, encara que sàpigues que et poden castigar o posar una nota.

11. Ja he acabat els deures; una sensació d’alliberament, que se’m queda marcada a la cara durant la resta del dia.