El racó preferit del meu cos
Jo sóc molt privilegiada per tenir aquestes mans, ja que sé que, malauradament, alguns no en tenen.
Les meves mans són molt petites i una mica més primes que les dels altres companys, i això em fa ràbia, però gràcies a aquesta característica sóc més àgil amb les mans quan escric a mà o a ordinador, quan dibuixo,... També, les ungles de les meves mans són petites, ja que me les mossego, fins i tot a vegades quan vaig a pelar una fruita amb pell dura, per exemple la mandarina o taronja, demano que em treguin una part per poder jo seguir-la.
Una de les coses per les que m’agrada tenir aquestes mans és que puc endevinar les textures, de més suaus a més aspre, puc anotar-me notes o paraules que sortiran quan em toca un examen...
Com havia dit, tenir mans és de privilegiats, ja que la gent que no pot parlar pot fer servir el llenguatge amb signes o els que estan cecs poden fer servir el llenguatge “Braille”... Nosaltres els que tenim mans no li donem importància, ja que em nascut amb elles, però si algun dia ens quedéssim sense, aleshores sabríem el que val, com aquella frase “Ningú sap el que té fins que ho perd”.
Les meves mans són diferents a les altres, ja que no em poso anells, no me les pinto, ni em faig la manicura, no em poso polseres,... són normals i a la vegada originals. Les qualitats semblants que tenen les meves mans amb les dels demés són que tremolen quan estic nerviosa, i a vegades me les mossego, quan tinc fred se’m congelen i es dormen, són àgils al jugar a un pols xinès o guerra de dits,...
En resum, estic molt contenta de tenir aquestes precioses i gracioses mans!
